La cel·lulitis: Per què apareix i com la podem tractar

Albert Giménez

2 de novembre, 2000

Són moltes les persones, sobretot dones, a les quals preocupa l'aparició de la cel·lulitis en parts del cos com els glutis, les cuixes o la panxa. Independentment del pes, si el sistema limfàtic no funciona correctament els greixos s'acZumulen en aquestes zones. Però la cel·lulitis es pot combatre amb massatge i exercici físic, no sols per evitar-ne l'augment sinó també per eradicar-la de manera definitiva.

En l'àmbit corporal hi ha tres tipus de circulació: la sanguínia, la venosa i la limfàtica. Aquesta última és l'encarregada de recollir els residus cel·lulars que s'acumulen als teixits per vehicular-los cap al sistema venós. Quan la circulació limfàtica no funciona correctament, es genera un trastorn en el metabolisme amb retenció d’aigua i impureses que es dipositen en les cèl·lules adiposes o de greix que, com a conseqüència, acaben inflant-se. Aleshores, el teixit conjuntiu no pot ser nodrit correctament, es debilita, perd firmesa i es torna flàccid. Els canvis es perceben a nivell de la superfície de la pell, sobretot en glutis i abdomen: hi apareix la cel·lulitis.

Més propensió en les dones

S'ha comprovat que la dona té més predisposició a tenir-ne (50%) que els homes (2%) per causa d'un factor hormonal, concretament pel funcionament de dues hormones femenines: els estrògens i la progesterona.

Els estrògens, responsables de la maduresa sexual en la dona, i la progesterona, que col·labora amb els primers en els processos biològics femenins, possibiliten el repartiment i condicionen l’estructura del teixit adipós.

La progesterona també s’encarrega de mantenir l’elasticitat en l’espessa xarxa formada pels col·làgens rígids i les fibres d’elastina de l’abdomen. Així, la capacitat d’expansió del teixit conjuntiu augmenta de forma considerable en determinades circumstàncies com l’embaràs i la pubertat, generalment en les zones de les natges, glutis, bust i braços.

Precisament aquesta flexibilitat del teixit conjuntiu és la que predisposa a la formació de cel·lulitis, perquè les cèl·lules de greix o adiposes es multipliquen, s’internen en el teixit subcutani i s’inflen.

Altres factors d'influència en l’aparició de la cel·lulitis són la hipercolesterolèmia, la hipertrilicirèmia, l'obesitat o sobrepès, la diabetis, l'estrenyiment crònic, la manca d’exercici o l'alimentació incorrecta.

Les conseqüències que acompanyen la cel·lulitis són la insuficiència venosa, les varius o la trombosi venosa.

El drenatge limfàtic

Un dels tractaments més recomanats per combatre la cel·lulitis és el massatge, concretament el drenatge limfàtic, perquè permet l'activació de la circulació sanguína dels líquids que estan retinguts en els teixits superficials.

Consisteix en un massatge suau i rítmic que comença a la zona inguinal (on es troben les cadenes ganglionars més pròximes) i acaba a la distal de l'extremitat inferior (els turmells).

El moviment és centrípet, és a dir, de l'arrel de l'extremitat (zona inguinal) a la zona distal (turmells), i a mesura que es va descendint de la zona superior a la inferior de la cama es realitzen manipulacions ascendent A aquests moviments, se'ls anomena dadors, i es repeteixen diverses vegades sobre la mateixa zona, amb pauses perquè els vasos limfàtics s'omplin i la limfa pugi cap als ganglis inguinals.

Mitjançant aquesta tècnica s'activa la reabsorció de les substàncies sobrants que després drenaran el sistema venós.

Per observar canvis considerables gràcies a la tècnica del drenatge són necessàries entre set i deu sessions, tot i que la sensació de pesadesa i cansament de les cames desapareix ràpidament, amb poques.

Un complement del drenatge limfàtic són les tècniques d'hidroteràpia, com les dutxes fredes en sentit ascendent i els banys d'algues.

Lluitar contra la vida sendentària

L'activitat sedentària pot ocasionar trastorns circulatoris des dels turmells fins la zona de la pelvis.

Per enfortir el teixit conjuntiu, tensar els músculs i estimular el sistema limfàtic, és imprescindible practicar exercici per estimular la irrigació sanguínia, activar el metabolisme i reforçar el sistema venós i limfàtic. Les cèl·lules i els teixits estaran més ben nodrits, i recuperarem de nou la mobilitat articular que amb els anys es perd.

La gimnàstica contra la cel·lulitis està especialment orientada a estimular les diverses zones del cos en què acostuma a aparèixer: abdomen, glutis i nalgues.

MÉS INFORMACIÓ...
     

Tipus de cel·lulitis

Lleu: és la cel·lulitis en la fase inicial. Encara no són visibles les alteracions característiques dels teixits en la superfície de la pell, però la prova del pessic permet observar-hi lleus prominències i ondulacions.

Grau mitjà: en tensar els músculs del l’abdomen, de les natges o dels glutis, hi apareixen clarament ondulacions i esquerdes.

Severa: les ondulacions i esquerdes de la pell apareixen en qualsevol posició. Sol estar relacionada amb l’obesitat i pot afectar altres zones corporals, com ara els braços i la regió lumbar.

l'autor

Albert Giménez

Metge esportiu i osteòpata del Claror Sardenya

Llicenciat en Medicina (UAB). Osteòpata.

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate