La corba de la felicitat

4 de novembre, 2011

L’obesitat abdominal, la malnomenada «corba de la felicitat», és l’acumulació de greix intraabdominal que s’associa a malalties cardiovasculars i a la diabetis de tipus 2. Una dieta equilibrada i l’activitat física són factors clau per reduir-la.

És irònic que al fet de tenir panxa (sobretot en homes) se l’anomeni la corba de la felicitat, quan en realitat se l’hauria d’anomenar la corba de la perillositat. Si cerquéssim el perquè del nom de la corba de la felicitat no aniríem més lluny de dir que s’està ben alimentat. Fora bromes, siguem potser no seriosos, sinó rigorosos: segons la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Obesitat (SEEDO), la prevalença de sobrepès a Espanya està al voltant del 40 % de la població adulta. El seu increment és un greu problema de salut pública, ja que les xifres no tenen tendència a baixar i fins i tot augmenten en edats infantils i juvenils.

L’obesitat abdominal és l’acumulació de greix intraabdominal. Es tracta d’un important factor de risc, tant directament com per la seva associació amb altres factors de risc (malalties cardiovasculars, increment del risc de patir diabetis, apnees del son).

L’avaluació és molt senzilla: només necessitem una cinta mètrica per mesurar el perímetre abdominal (en centímetres) per sobre dels malucs i a l’altura del melic. Les xifres són diferents quan es parla d’homes o de dones.

Les xifres perilloses són més 102 cm per als homes i més de 88 cm per a les dones. Segons els últims estudis fets, la mesura del diàmetre abdominal es pot considerar millor predictor de malaltia cardiovascular que l’índex de massa corporal, IMC, calculat amb l’equació següent: pes (kg) / alçada2 (m).

Obesitat
Engreixar-se només de cintura és molt més perillós que l’acumulació de greix als glutis i a les natges (malgrat que estèticament pot preocupar més). L’excés de greix abdominal també ho és de greix intraabdominal, que s’associa a tenir un fetge gras, i té relació amb l’arteriosclerosi, que és la causa de malalties cardiovasculars i la diabetis de tipus 2 (la més comuna). És important recordar que el greix acumulat no és només extern i antiestètic, és greix que s’infiltra dins la musculatura i també a altres òrgans.

L’obesitat és el resultat d’un balanç positiu entre la ingesta i la despesa calòrica, de manera que l’excés d’energia s’acumula en forma de greix. Hi ha un component genètic i uns altres d’ambientals: l’alimentació i el sedentarisme. Aquests últims són els més importants en l’obesitat abdominal de l’adult, però amb l’avantatge que són factors modificables: adoptant una alimentació adequada i incrementant l’activitat física diària.

Costa molt aprimar-se, no cal que ho remarquem, i sobretot en dones en edats menopàusiques, quan l’acumulació és més elevada en el perímetre abdominal. El cos tendeix a la reserva de greix i les solucions ràpides i sense esforç no acostumen a ser les més reeixides. Per tant, el més important és prevenir per no arribar als nivells de «cintura perillosa», ja que les consultes mèdiques es fan sovint no per l’augment de pes o cintura, sinó per la HTA (hipertensió), la diabetis, la dislipèmia o altres problemes cardiovasculars que poden tenir fàcil prevenció: mesurar la cintura amb una cinta mètrica.

Activitat física i exercici
L’activitat física i l’exercici són una part de l’èxit, però cal recordar que no es reduirà la panxa si només es fan abdominals; cal fer un treball global, aeròbic amb exercicis que utilitzin el màxim de musculatura i sobretot ser actiu en la vida diària, un mínim de trenta minuts al dia. Els exercicis abdominals serveixen per enfortir i tonificar aquesta musculatura i són importants, ja que milloren la nostra postura, afavoreixen l’actitud corporal i eviten el mal d’esquena. L’increment d’activitat física forma part del canvi d’estil de vida i és més útil per prevenir l’augment de pes, tot i que no com a únic tractament. Tampoc no ens hem de fiar de les informacions, totalment falses, que la sauna aprima, ja que la sauna i la calor no fan fondre el greix. Cal tenir present que tenir panxa no és un problema d’estètica, sinó que és un problema de salut. I tal com he citat a l’inici: recordem que no és la «corba de la felicitat» i vigilem amb la seva perillositat.

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate