Lesions musculars L'infern de molts esportistes

Albert Giménez

11 de novembre, 1998

Qui no ha tingut o, almenys, ha sentit parlar de les lesions musculars? Segons alguns estudis, les lesions musculars representen el 30 per cent de les dels esportistes. Tot i així, encara no donem suficient importància a aquest tipus de lesions. Solen ser benignes, però amb freqüència perjudiquen l'atleta perquè un tractament inadequat pot produir llargues absències en l'activitat esportiva.

Les lesions musculars són aquelles que afecten el component contràctil i/o el component tendinós dels músculs.

Són les lesions de la patologia esportiva més comunes però també les menys conegudes i les que es tracten més inadequadament. S'acostumen a menysprear perquè habitualment qui les sofreix pot continuar l'activitat de la vida quotidiana immediatament després de la lesió.

Segons alguns estudis, el 10-30% de les lesions esportives són musculars. El 65% dels casos es donen en la massa muscular i amb molta freqüència en la unió múscul-tendó.

És estrany que aparegui una ruptura total que requereixi tractament quirúrgic i, en canvi, sovintegen les ruptures fibrilars de major o menor intensitat. Acostumen a produir-se quan s'inicia o s'acaba l'activitat esportiva. Afecten majoritàriament les cames; en primer lloc els isquiotibials i, en segon lloc, el quadríceps.

Principals lesions

Les lesions musculars poden dividir-se en dos grans grups, segons afectin el component contràctil o muscular o bé el tendinós. Les ruptures fibrilars en el múscul són més freqüents que les tendinoses. Aquestes últimes afecten més les persones per sobre dels 40 anys. En aquest article ens centrarem a les lesions englobades al primer grup. Les lesions que afecten el component tendinós (tendinitis, entesitis i tenosenovitis) les tractarem en propers articles.

Al primer grup, el de les lesions del component contràctil o muscular, hi ha set tipus diferents de lesions: la contusió muscular, la rampa, la contractura, la distensió, l'estrebada muscular, la ruptura o esquinçada muscular i la miogelosi.

Cadascuna d'aquestes lesions, que representen diferents graus de gravetat, té les seves simptomatologies i tractaments propis. No es poden tractar igual totes les lesions musculars. Per això és important consultar el metge després dels primers símptomes i posar en les seves mans el procés de teràpia i recuperació.

Què fer en cada cas

Una de les normes comunes aplicables en tots els casos de lesió muscular és el repòs. S'ha d'interrompre l'activitat per evitar que la lesió no empitjori. L'embenatge i l'aplicació de gel també són adequades per a totes les lesions.

En una situació de contractura i distensió, a més d'un repòs funcional i d'aplicar gel durant dos o tres dies, el metge pot recomanar activitat física progressiva al llarg dels dies següents, sempre sense sobrepassar el llindar del dolor, aplicació de calor en qualsevol de les seves formes i pomades antiinflamatòries. A més, en la contractura (no en la distensió) és recomanable fer estiraments suaus.

Pel que fa a l'estrebada i a la ruptura o esquinçament muscular, el tractament va encaminat a limitar l'hematoma i l'esquinçament. Repòs, embenatge i gel poden anar acompanyats d'antiinflamatoris, aplicació de calor i massatges, sempre sota la supervisió d'un especialista. Una vegada cicatritzada la lesió s'ha de remuscular la regió, perquè es produeix una atròfia notable. En la ruptura, el període de curació serà més llarg. Per tant, també ho seran l'atròfia i la posterior rehabilitació.

En qualsevol cas, el retorn a l'activitat física s'ha de fer suaument, de manera

Un bon escalfament pot evitar moltes lesions

Les lesions musculars poden tenir origen en forces externes (cops, contusions, microtraumatismes repetits...) o bé internes, que acostumen a ser la coordinació defectuosa en la contracció muscular. Aquestes causes, especialment les internes, poden veure's afavorides per una sèrie de factors com la predisposició individual a l'hora de fer l'exercici físic, el tipus de material utilitzat, el terreny on es realitzi, la modalitat esportiva practicada i l'aplicació de la tècnica individual, i el sobreentrenament, que produeix fatiga muscular. Per tot això, cal que tinguem en compte tots aquests elements abans de començar l'activitat esportiva.

Un punt que val la pena destacar és la importància de l'escalfament per evitar les lesions musculars. Encara que no elimina del tot el risc de lesió, sí que en redueix molt les probabilitats. Per tant, abans de fer qualsevol activitat, és imprescindible un mínim de deu minuts d'escalfament, amb una petita cursa suau i estiraments de braços i cames.

MÉS INFORMACIÓ...
     

Lesions que afecten el component muscular

Contusió muscular. La gravetat de la contusió està en relació directa amb la intensitat de contracció del múscul i la força agressora.

Rampa. És la contracció espontània del múscul per causa de la fatiga. És un avís que el múscul ha de deixar de funcionar perquè una exigència més gran d'aquest pot originar una lesió més greu.

Contractura. És l'escurçament del múscul en un punt determinat, mentre que en la rampa es dóna en tota la seva extensió.

Distensió. És un estirament o elongació violenta de les fibres musculars que produeix extravasació. El múscul veu sobrepassats els seus límits d'elasticitat de forma homogènia. És el primer pas cap a l'esquinçament muscular.

Estrebada. És un grau superior a la distensió muscular. El mecanisme d'acció és el mateix però aquí sí que hi ha lesió anatòmica. Hi ha ruptura de miofibril·les.

Ruptura o esquinçament muscular. Si l'estirament del múscul és molt important es produeix la ruptura d'alguns fascicles. És un esquinçament parcial de les fibres musculars. Es parla de ruptura muscular quan és un esquinçament total. La ruptura muscular se sol donar com a conseqüència de la força externa sobre un múscul en contracció.

Miogelosi. És un enduriment per inflamació del múscul. Passa per un sobreesforç del múscul quan se sotmet a càrregues de resistència molt elevades. S'ha de distingir entre la gelosi, que requerirà un massatge enèrgic i profund, i el mioespasme, que requerirà un massatge i exercicis d'estirament suaus de cara a la rehabilitació.

l'autor

Albert Giménez

Metge esportiu i osteòpata del Claror Sardenya

Llicenciat en Medicina (UAB). Osteòpata.

més informació

afegir la revista a les RSS

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate